Sense classificar


L’Ajuntament de Figueres va encarregar dissenyar l’eina d’atenció a l’usuari (OMAC) a una empresa que té problemes per dissenyar pàgines web compatibles, i amb això fan que la web del consistori hagi de tenir advertiments tècnics com que cal utilitzar Microsoft Windows i Microsoft Internet Explorer, en comptes d’altre programari lliure i segur, o obert a les traduccions al català.

BC Sistemas és una empresa informàtica a la qual no li funciona correctament la seva pròpia pàgina web, i ni tan sols desenvolupa els seus productes i serveis complint normes d’accessibilitat i interoperativitat.

 

És una llàstima que una corporació de la mida de l’Ajuntament de Figueres hagi de donar sovint mala imatge amb parts de la seva oficina virtual que no funcionen o que mostren advertiments d’incompatibiltat, qüestions que no haurien d’interferiren la relació amb la ciutadania.

Transcric un catàleg de raons que ha publicat el CENATIC que, des d’un punt de vista favorable a l’economia de mercat,i amb grans paraules de discurs electoral, també defensen que les administracions públiques alliberin el programari informàtic, per a què sigui programari lliure:

  1. Permet major eficiència pressupostària en estalviar costos al mantenimenti a l’evolució del programari.
  2. Compleix les recomanacions de la Ley 11/2007, del Real Decreto de Interoperabilidad, i de les directives europees de la ISA.
  3. Afavoreix la transparència, la interoperativitat, la independència i la sostenibilitat de les aplicacions de les Administracions Públiques.
  4. Desenvolupa l’ecosistema del sector TIC, garantint la independència de proveïdors i la seva disponibilitat futura.
  5. Posa coneixement i actius a disposició de les empreses.
  6. Contribueix a la reducció del dèficit públic, i fomenta el desenvolupament d’una economia basada en el coneixement i la innovació.
  7. Millora la competitivitat en fomentar la cooperació entre administracions, universitats, centres de I+D+i i empreses, estenent bones pràctiques de coneixement compartit, i enfortint la innovació oberta.
  8. Facilita l’adaptació a necessitats concretes de les administracions, en matèria llingüística, legislativa, d’accessibilitat i imatge.
  9. Garanteix la privacitat i la seguretat en el tractament de la informació.
  10. Permet Compartir, Reutilitzar i Col·laborar.

En definitiva: En alliberar programari, l’Administració Pública redueix el seu dèficit, aporta valor al sector privat, especialment a les empreses TIC locals, afavoreix la competitivitat i contribueix al desenvolupament d’una economia sostenible basada en el coneixement i la innovació oberta.

Font: Portaltic/EP

Títol original: Ibarra: “Si España hubiese apostado por el software libre habría evitado congelar pensiones”

MADRID, 17 May. (Portaltic/EP) -

El ex presidente de la Junta de Extremadura, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, aseguró este lunes que en caso de que la Administración Pública hubiera apostado por el software libre “a lo mejor se hubiera evitado la congelación de las pensiones”.

Durante su intervención en el Senado con motivo de la celebración del Día de Internet, Rodríguez Ibarra defendió el uso de este tipo software abierto y recordó que “España paga 1.500 millones de dólares por el uso de software propietario”.

“El software libre es el sueño del socialismo y un compromiso con la democracia, no concibo que a un político se le ofrezca una estructura barata y otra cara y elija la segunda opción”, indicó Ibarra durante el discurso que pronunció al recoger su premio a la trayectoria personal.

Por otra parte, el ex dirigente socialista criticó la actual postura del Gobierno respecto a las descargas y dijo no entender que la izquierda “este defendiendo con tanto ahínco la propiedad intelectual”.

“Nunca ha habido tanta creación como hoy, la cual no se va a acabar si se cambia el modelo de negocio y se acaba con los intermediarios”, expuso.

En este sentido, apuntó que a pesar de la bajada de la venta de dispositivos han aumentado los conciertos. “Así es como vivían los artistas hasta el siglo XVIII”, añadió.

La Fundació pel Programari lliure ha engegat una nova campanya contra els abusos legals exercits per l’empresa Microsoft sobre les persones que utilitzen Microsoft Windows al seu ordinador.

Windows 7 sins - postcard

 Reproduïm aquí alguns dels arguments publicats:

 

Educació

Dóna-li a una persona un peix, l’alimentaràs per un dia. Ensenya-li a pescar i l’alimentaràs de per vida.

Cada vegada més, dels ordinadors s’espera que siguin eines útils en l’educació dels nostres fills. Però avui en dia, la majoria dels nens amb ordinadors a l’ensenyament són ensinistrats per usar productes d’una empresa: la de Microsoft - Microsoft es gasta grans sumes de diners en els grups de pressió i la comercialització per obtenir el suport dels Departaments d’Educació.

DRM

La Gestió Digital de Restriccions (DRM) són mesures tecnològiques que restringeixen el que la gent pot fer amb els seus ordinadors. El DRM integrat en el cor de Windows 7, i molts serveis de Microsoft imposen DRM als usuaris. En alguns casos, Microsoft ha afegit aquestes restriccions a instàncies de les empreses de televisió, Hollywood i la indústria de la música. En altres casos, Microsoft DRM va més enllà de les exigències d’aquestes empreses, el que suggereix que Microsoft està utilitzant el DRM simplement per crear sistemes de bloqueig (contra sistemes antics). Si Microsoft no és més que un co-conspirador amb grans empreses de mitjans de comunicació o un defensor dels DRM en el seu propi dret, el resultat per als usuaris de programari és el mateix …

Seguretat

La seguretat del seu ordinador i la xarxa depèn de dues coses: el que fa per protegir el seu ordinador i la xarxa, i allò que faci tothom per assegurar els seus ordinadors i xarxes. No en tens prou amb mantenir una xarxa segura. Si altres persones no mantenen la seva seguretat, tots som més vulnerables als atacs. Quan hi ha molts ordinadors insegurs connectats a Internet, els programes-cuc es propaguen ràpida i extensament, la els atacs de denegació de servei distribuïts són més fàcils de llançar, i els assetjadors publicitaris tenen més plataformes des d’on enviar correu electrònic. Com més insegur és el medi de l’ordinador a Internet, més insegur és el teu ordinador.

Bruce Schneier

Monopoli

Microsoft ha estat condemnat per conducta monopolística a tot el món. Amb Windows Vista, Microsoft ha treballat amb fabricants de PC per a augmentar significativament les especificacions de maquinari per l’experiència normal de l’usuari, fent que a les persones se’ls requereixi nous ordinadors per a funcionar amb el sistema operatiu actualitzat.

Standards

La normalització és important. Amb la normalització, els usuaris de plataformes informàtiques diferents poden compartir informació. També elimina als usuaris la barrera de bloqueig. Això és més freqüent en l’àrea de documents d’Office, on governs al complet, tant a nivell estatal com nacional, han hagut de prendre decisions preparant el futur de la seva informació.

Microsoft ataca formats com l’OpenDocument

Lock In

“Adoptar, estendre i extingir” - així és com Microsoft va descriure la seva estratègia de bloqueig als seus usuaris sobre extensions privatives de les normes.

Microsoft estén una dependència al seu programari secret.

Intimitat

A qui ha d’obeir el teu ordinador?

La majoria de la gent pensa que el seu ordinador els deu obeir, i no que obeeixen a una altra persona. No obstant això, amb un pla que anomenen “computació confiable” (trusted computing) i programari que anomenen WGA, Microsoft i altres estan planejant fer que el vostre proper ordinador els obeeixi a ells en lloc de vostè, i això té greus conseqüències per a la vostra privacitat.

Hora Nova, bisetmanari de l’Alt Empordà
Número 1875 del 20-11-2009, pàgina 30
Josep Pérez | Figueres

Cada cop més particulars i institucions de l’Alt Empordà són usuaris habituals del Programari Lliure i sistemes alternatius com GNU/Linux

Qualsevol persona que estigui interessada a comprar-se un ordinador s’adonarà ràpidament que la majoria de models que trobarà a les botigues tenen ja instal·lat el sistema operatiu. En la majoria de casos serà Windows i, en un tant per cent menor, Macintosh. De la mateixa manera, si aquesta mateixa persona vol adquirir qualsevol programa per al seu ordinador, s’adonarà també que aquests, ja siguin simples processadors de text o sofisticats sistemes d’edició d’imatges, no admeten modificacions de cap mena. Amb aquest mateix raonament, què passaria llavors si quan anéssim a comprar una rentadora ens fessin adquirir també la roba que posarem a l’interior? La resposta és que tots aniríem vestits de la mateixa manera. Per tant podem deduir que, en l’àmbit informàtic, potser la majoria de nosaltres anem ‘uniformats’ sense adonar-nos-en. (more…)

LXDE (Lightweight X11 Desktop Environment) és un entorn d’escriptori que converteix un sistema operatiu en un conjunt realment eficient pel què fa al consum de recursos de memòria i processament de l’ordinador.

Ja coneixem la metadistribució U-Lite (abans anomenada Ubuntu Lite) que va començar muntant un escriptori amb el gestor de finestres OpenBox, i ara porta tot el conjunt LXDE, basat en OpenBox. Un sistema operatiu complet basat en GNU/Linux.

 

Ara és Lubuntu (variant d’Ubuntu GNU/Linux) la nova distribució que treu el cap, sobretot adreçada a ordinadors portàtils de petit format (com els netbooks) i ordinadors antics que encara tinguin entre 64MB i 256MB de memòria RAM. Fins i tot destaca per la capacitat d’adaptar-se als telèfons mòbils, i aconsegueix rendiments superiors a qualsevol altre escriptori proveït amb els aparells.

L’escriptori XFCE ha estat durant anys la base per la variant lleugera anomenada Xubuntu, però que no ha acabat de convèncer la gent que ha volgut aprofitar ordinadors antics; requereix pocs recursos però no destaca per la seva eficiència. Així doncs, és provable que ens uns mesos Lubuntu esdevingui la variant substituta de Xubuntu.

 

Vegeu videos i recursos relacionats: (more…)

(n’hi ha que en diuen exploradors)

Vegeu un divertit vídeo, en què la guineu de foc fa callar els demés: (more…)

Un altre amb la pipa ben plena: (more…)

El programari lliure fomenta l’ocupació laboral

Aquesta és una afirmació que es pot fer de forma oberta, clara i segura, com el mateix programari lliure. I es basa en els següents desavantatges del programari privatiu:

  • Les llicències de programari informàtic que no permeten la còpia lliure són les què es basen en què el propietari del “copyright” rendibilitza indefinidament el dret a restringir-ne la distribució imposar un preu, i d’aquesta manera acabar cobrant uns diners que no tenen relació amb el treball dedicat.

  • Les llicències de programari informàtic que només permeten fer modificacions o millores al propietari del “copyright” li atorga una exclusiva que deixa en mans d’uns pocs el dret al treball tècnic sobre la informàtica i, a la vegada que el desenvolupament i correcció de programes queda frenat, impedeix a multitud de personal tècnic treballar en aquesta àrea.

  • Els programes que restringeixen l’ús d’una llicència a una sola persona, un sol ordinador, o un sol àmbit de la vida i el treball, frena qualsevol activitat econòmica, productiva i del desenvolupament de les persones.

  • Fer que una persona o entitat hagi de pagar vàries llicències per utilitzar un sol programa informàtic , fa que aquesta entitat disposi de menys diners per a dedicar-los a productes o serveis millor generadors d’ocupació, com per exemple el suport i ensenyament informàtic.

  • Les llicències que prohibeixen i censuren la investigació sobre el disseny dels programes informàtics capen totalment la possibilitat d’oferir un bon suport tècnic als usuaris i les corporacions, donat que només el propietari del “copyright” coneix els defectes, virtuts i remeis pel producte. A més a més, restringeixen l’aprenentatge informàtic d’estudiants i usuaris de la informàtica en general.

  • Les llicències que prohibeixen la modificació d’un programa impedeixen l’adaptació a les necessitats de cada persona i cada corporació per part de ningú que no sigui el propietari del “copyright”. Si el propietari és dels Estats Units d’Amèrica o del Japó, cap petita empresa o entitat pot aspirar a què un professional local li faci les adaptacions per a treballar a gust i amb tranquil·litat.

El projecte Debian es complau d’anunciar la publicació oficial de la versió 5.0 de Debian (amb nom clau “lenny”) després de 22 mesos de desenvolupament constant. Debian GNU/Linux és un sistema operatiu lliure que suporta un total de dotze arquitectures de processadors i inclou els entorns d’escriptori KDE, GNOME, Xfce i LXDE. També és compatible amb FHS v2.3 i incorpora programari desenvolupat per a la versió 3.2 d’LSB.

(more…)

Next Page »